Arti Lirik - Vertigen

Aquell matí em vaig llevar, no recordo on ni tan sols el temps que fa, i tot havia canviat. Però jo no ho sabia, encara, i més m'hagués valgut no saber-ho mai. El meu món era petit, però suficient, abans. Deixà de ser-ho. La meva vida, un cel particular, nul.la incertesa, dolça soledat; més tard, cau soterrat, previsibilitat maleïda, asfixiant aïllament. Mai res no m'havia fet tanta falta. Ni la sang que per les venes em corre no necessitava amb la mateixa urgència. Mentre el dolor creixia, de sobte, aquell soroll estrepitós, insuportable. Cridant, plorant, vaig córrer. Era incapaç de sentir els meus crits, de segur esgarrifosos. De sobte, l'abisme s'obrí sota els meus peus. Morir, volia. Recuperar el meu cau, la meva estimada soledat, els meus llimbs, la meva preuada illa. I vaig caure. Queia, sentint-me cada vegada més prop d'aquell horror, del meu propi dolor, del més terrorífic despertar dels meus sentits, tot just acabat de descobrir. Ja no recordo quan va ser que vaig despertar aquell fatídic matí, aleshores salvador. No recordo quan fa que estic caient, que caic, veient la fi més propera cada vegada però amb la incertesa de si mai arribarà. Ara el dolor sembla no tenir límits. El dolor i la por són tot el que sento. Tinc por de caure per sempre.
Tikar itu & iacute; Mereka membawa, tidak ingat pada atau begitu sols temps yang fa, i tot havia canviat. Per & ograve; jo no ho sabia, wajah, aku m’hagu & scal valgut no saber-ho mai. Meu itu petit, per & ograve; Cukup, abans. Deix & agrave; dari menjadi-ho. Kehidupan meva, sel tertentu, nul.la incertesa, dol & ccedil; soledat; Terlambat, cau soterrat, previsibilitat laki-laki & perempuan; a, aforum; llament. Mai res tidak m’havia fet jadi hilang banyak. Baik yang bernyanyi bahwa per les emnes em corrida tidak necessitava amb la mateixa mendesak & egravecia. Mentre rasa sakit creixia, dari sobte, yang soroll estrepit & oacute; s, tidak dapat diatasi. Cridant, plorant, vaig c & oacuterer. Dia tidak mampu; untuk merasakan els meus crits, segur esgarrifosos. Sobte, l’abisme s’obr & iacute; sota els meus peus Mati, terbang. Pulihkan meu cau, perkiraan saya soledat, els meus llimbs, the meva preuada illa. Aku vaig caure Aku merasa, setiap kali aku merasakan kengerian, rasa sakit meu propi, dari kebangkitan teror yang paling banyak terjadi, aku segera sadar setelah menemukan. Dia tidak ingat betapa dia ingin membangkitkan kelelahan mematikan itu, penyelamat menyelamatkan. Saya tidak ingat quan fa que estic caient, caic itu, membiarkan api benar setiap vegan per & ograve; amb incertesa dari ya mai arribar & agrave; Ara rasa sakit sembla jangan sampai menjilat. Rasa sakit dan demi tot yang duduk. Tinc by de caure per sempre.